Fons del Servei d’Imatges de l’ACGAX

​La comarca de la Garrotxa és un territori excepcional. Els seus paisatges, la seva gent i la seva història, conformen, un mosaic d’incalculable valor.
Entre altres, un dels elements imprescindibles, per entendre la Garrotxa, són els seus volcans. Aquests, presents entre nosaltres, han conformat la nostra identitat, cultura i idiosincràsia al llarg del temps.
Els volcans de la Garrotxa han estat estudiats des de fa més de dos-cents anys. La seva redescoberta, gradual, fou capitanejada per noms il·lustres i fites històriques. A finals del segle XVIII, viatgers i estudiosos com Francisco de Zamora el 1787 o Antoni Pons 1788 posaren de manifest la singularitat d’aquest territori. Això no obstant, no fou fins a la publicació del treball de Francesc X. de Bolós el 1820 intitulat Noticia de los extinguidos volcanes de Olot en què es començà a prendre consciència del valor geològic del lloc. Paral·lelament, els grans científics europeus, tals com Charles Lylle o M. de Belly, també visitaren el territori per investigar-lo i publicar-ne els resultats. Els científics posaren, els volcans de la Garrotxa, en el mapa geològic mundial. Seguidament, l’olotí Esteve Paluzie, el 1860, publicà l’obra Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes.

Imatge del fons de l’ICGC

Després d’aquesta etapa, nombrosos investigadors d’arreu del món s’aproximaren al nostre territori per conèixer i comprendre el seu valor. Cal fer referència, a la imprescindible obra de Calderon, Cazurro i Fernández Formaciones volcanicas de la provincia de Gerona el 1906, punt de partida obligat per a la majoria de treballs posteriors (Mallarach i Riera: 1981).

Altres científics i estudiosos olotins dedicaren part de la seva vida, també, a estudiar i preservar aquest patrimoni. És imprescindible fer referència a Mossèn Josep Gelabert,

geòleg i naturalista, resident a Olot des de molt petit, i que recollint els treballs de Bolós  i Paluzie, plantejà a les autoritats locals i nacionals un Parc Nacional. És el primer que reflexiona

Fons del Servei d’Imatges de l’ACGAX

sobre la necessitat de la seva recuperació i protecció l’any 1917 (Solà: 2013). Mossèn Gelabert publicà diversos estudis sobre la Garrotxa i el patrimoni geològic.

Els anys del franquisme no només paralitzaren la conservació dels volcans sinó incentivaren la seva destrucció. Arrel de diverses concessions d’extracció de materials geològics, i de dipòsit de residus, els volcans de la Garrotxa, en patiren les conseqüències. No fou fins a les darreries dels anys 70 que, gràcies al moviment “Salvem els volcans”, no es promogué una proposta ferma de protecció i conservació del territori. Aquesta gesta, arribà al Parlament de Catalunya, esdevenint la segona llei aprovada per aquest organisme. Naixia així, el Primer Parc Natural de Catalunya, i de la resta de l’estat l’any 1982. L’any 1991 es va inaugurar el Museu dels Volcans, que esdevé la branca de ciències naturals del Museu de la Garrotxa.

Fons del Servei d’Imatges de l’ACGAX